Diari AVUI 07/04/09
Des d’Aragó hem llegit a l’AVUI (26.03.09): A la recerca de la colla dels voltors assassins. Els voltors no ataquen, es defensen de la gana i no són assassins. Tot
té un perquè, som-hi.Des de gener de 2006, Castella i Lleó, Aragó iNavarra recullen el bestiar mort i han creat per a això les respectives empreses. Aquestes tres autonomies tenen les poblacions més importants d’aquestes aus, alimentades de forma sostenible per la ramaderia tradicional i de forma insostenible, però consentida, per la ramaderia industrial. Tot va anar bé fins al gener de 2006. En aquella data els voltors es van quedar de cop sensemenjar i van començar a fer “coses rares” com “atacar” o menjar escombraries (AVUI, 3-10-07). Castella i Lleó, Aragó iNavarra exporten voltors famèlics a les comunitats veïnes.Un voltor vola al dia més de 200 km. De manera excepcional, els voltors han empaitat animals molt afeblits o moribunds.
Avui, i des de fa tres anys, ho fan amb més freqüència. La gana mana. Els voltors moren i es desesperen sense saber que les lleis europees i nacionals els emparen i que l’Estat espanyol genera 70 milions de tones d’animals morts (que es cremen), en un procés que costa 150milions d’euros l’any. Els voltors són la manera més antiga i sostenible d’eliminar els cadàvers animals i són una opció d’estalvi en temps de
crisi. Una opció descartada per les administracions, que estan disposades a pagar indemnitzacions per danys evitables. D’aquesta història de gana i misèria ètica hi ha dues víctimes: els voltors i els ramaders.
David García (Fondo Amigos del Buitre)